Durant aquests anys han nascut molts culers: uns eren petits nois plens d’il·lusió i fantasia, víctimes sense culpa d’una situació de benestar que els va portar a pensar que el Barça era un club que no era, d’altres uns desmemoriats, nous rics, que davant el cost moral que suposa acceptar que som un equip mediocre van optar per posar-se una vena als ulls i aplaudir fins i tot en les derrotes al equip.
