Tornem a ser el que som

Durant aquests anys han nascut molts culers: uns eren petits nois plens d’il·lusió i fantasia, víctimes sense culpa d’una situació de benestar que els va portar a pensar que el Barça era un club que no era, d’altres uns desmemoriats, nous rics, que davant el cost moral que suposa acceptar que som un equip mediocre van optar per posar-se una vena als ulls i aplaudir fins i tot en les derrotes al equip.

Els 7 pecats i un funeral

Abans de començar a escriure aquest post plé de veritats, com sempre, m'agradaria donar el meu més sentit condol a tots els nous culers que ja no recòrden un Barça pre-Ronaldinho. A tots ells els hi he de dir que si fossin seguidors els meus consells i la meva compte de twitter, tot aquest disgust que s'haurien estalviat; Perquè els #trollbuneros ja ho sabíem el que passaria, perquè a nosaltres no ens fa por escampar la realitat, i la realitat és que aquest Barça ja estava ferit de mort abans del partit contra el Bayern, però ningú no ens va voler escoltar.

Estrelles que el Barça apaga.

Últimament a l’esfera barcelonista hi ha un nom que es repeteix molt i amb molta força. Sí, ja sabeu quin nom és: Alexis. El Xilè sembla que no acaba d’afinar la punteria al Barça però, és realment culpa seva? El meu propòsit d’avui és demostrar-vos que no. Demostrar-vos que el Futbol Club Barcelona és especialista en destrossar present, passat i futur de grans estrelles de la història del futbol i inclús és capaç d’apagar la llum d’astres emergents abans de que s’encenguin del tot.

Vasos (de whisky) comunicants

La teoria dels vasos comunicants diu que quan a Madrit les coses van malament, aquí estem contents, i al contrari. El que no es diu en aquesta teoria és que, igual que amb una bona ressaca de whisky, ens oblidem de tot el que fem malament nosaltres, a conveniència.
Com podreu comprendre, no podia deixar això així, algú ha de fer autocrítica i dir les veritats, i només els #trollbuneros estem disposats a fer-ho i disposats a acceptar les veritats.

La Fàbrica més i millor que La Masia

Amb la derrota d'ahir a Valdebebas va quedar patent, una vegada més, que la cantera del Madrit ha estat, és i sempre serà, mal que ens pesi, millor que la cantera del Barça.
Mentre des de el nostre estimat club ens omplim la boca de dir una i altra vegada quant de meravellós és el nostre futbol base, a Madrit callen i treballen. La Fábrica nodreix actualment un munt de clubs europeus amb jugadors formats al planter madridista: Bayern Leverkusen, Getafe, Español, son alguns dels exemples que podem posar d'equips que decideixen reforçar les seves files amb els potents canterans del Reial Madrit.
En canvi, a Barcelona tenim més boca que cantera. Fins i tot Cruyff va errar estrepitosament hores abans del mini clàssic (a comentar queda l'ingeni dels periodistes esportius quan posen noms) i va carregar contra la política de formació de l'equip blanc. Suposo que va oblidar noms com Butragueño, Michel o Joselu que van fer i fan del futbol europeu el millor futbol del món.

Play-Troll

Durant l’espera de revelar-vos quin va ser l’autèntic heroi de París 2006, me n’he adonat que un bon blog esportiu no pot sobreviure sense la seva secció de noies picants. Aquí teniu la primera dona objecte dels Trollbuneros:

Renovar-se o morir.

Els que seguiu el meu compte a twitter (@trollbunero) ja sabeu que m’agrada, per davant de tot, ser una persona constructiva. Com a bon culer, m’agrada proposar solucions a problemes tant evident del club que fins i tot els del Espanyol de Cornellà - El Prat se n’adonarien. Avui vull tractar la renovació de la plantilla del primer equip del FC Barcelona.
Tots sabem que amb Guardiola hem passat una etapa de bonança, però aquestes coses, si no es cuiden, s’espatllen. Per tal de mantenir la continuïtat en les victòries, hem de fer uns canvis substancials a l’equip que aniré enumerant a continuació:

• 1r - Crack brasiler: Les bones èpoques del club sempre han estat guiades per una superestrella brasilera. Actualment Messi, segon millor jugador del món per darrera de Cristiano Ronaldo, intenta omplir aquest buit, però està clar que no ho aconsegueix per molt que vulgui. Es parla molt d’aquest pusil•lànime argentí, dels gols que fa, però ¿I els que no fa?, ¿I els que no dona per avariciós? ¿Quants gols hauria pogut marcar Alexis amb un company generós com Kluivert? I ja per acabar, ¿on està el carisma que exhibien Romario, Ronaldo, Rivaldo o Ronaldinho? La solució clara és Neymar, un jugador que ho té tot per donar com a mínim un any i mig boníssim al Barça abans de caure pres per la festa i l’alcohol a Castelldefels. Per tant, venguem-nos a Messi (el Madrid vol pagar uns 40 milions per Modric, quantitat que podria ser nostre si oferíssim al argentí) i fitxem a Neymar.
• 2n – Velles glòries: Neymar no es pagarà amb la única venta de Messi, això està clar, i encara estem a temps de treure’ns de sobre algunes velles glòries que encara manen al vestidor blaugrana. Com un gra de pus cul, Xavi i Puyol continuen enquistats al vestidor i tenint el pes de l’equip sobre les seves espatlles. Encara estem a temps de treure 20 milions per aquests iaios afectats cada temporada per múltiples lesions i que, des de fa temps, només rendeixen amb la 'Roja'.
• 3r – Menys cantera i més cartera: La cantera del Barça és una de les millors del món, però com amb tot, hi ha vegades que tens més sort i n’hi ha que en tens menys. Per suposat, gent com Iniesta o Messi no es poden considerar de la cantera, ja que van arribar fets, i si obviem aquest parell podem veure que la resta de jugadors que han sortit son toies de campionat: Pedro, Tello, Cuenca, Bartra, Sergi Roberto, ... Si fem una mirada al passat veurem que des de Toni Velamazán La Masia no ha tret cap crack en condicions. El FC Barcelona és un club gran, a cas el Madrid juga amb jugadors del Castilla? I mira que en tenen de bons, com Morata! Però no, perquè son un gran club, i fitxen! Mai sortirà un Zenden o un Overmars de La Masia, no siguem il•lusos, per tenir cracks s’ha de pagar.

Espero que veieu com soc de constructiu, em podria haver dedicat a parlar del ridícul que hem fet al desprestigiar una gran competició com la Supercopa Catalana, o a parlar de la gestió econòmica de l’era Laporta, però en comptes d’això, com soc un culer com cal, proposo solucions per als problemes del club intentant fer un bé per la institució.

Trollbuneros, siempre constructivos, nunca destructivos.