Estrelles que el Barça apaga.

Últimament a l’esfera barcelonista hi ha un nom que es repeteix molt i amb molta força. Sí, ja sabeu quin nom és: Alexis. El Xilè sembla que no acaba d’afinar la punteria al Barça però, és realment culpa seva? El meu propòsit d’avui és demostrar-vos que no. Demostrar-vos que el Futbol Club Barcelona és especialista en destrossar present, passat i futur de grans estrelles de la història del futbol i inclús és capaç d’apagar la llum d’astres emergents abans de que s’encenguin del tot.

Tinc tant fàcil fer la demostració del que dic que la faré en 3 etapes: present, passat recent i esgarrades de carrera històriques del club culer.

Avui tenim noms al club que defenestrem: El mateix Alexis al que ens referíem abans, Pinto o Jonathan dos Santos. Però qui eren ells abans de que el Barça els fes malbé i els relegués al costat més fosc del cor dels aficionats?

Pinto, va guanyar l’any 2000 la Intertoto amb el Celta. Sí, sí, estem parlant de que Wahin Makinaciones, a part d’una carrera al món de la producció discogràfica envejable, ja tenia un títol europeu abans d’arribar a la capital de Catalunya. Però no només això, José Manuel va guanyar un premi Zamora, novament amb el Celta, la temporada 2005-06, quan Valdés tot just feia dos anys que era titular amb el Barcelona. I qui creiem que és ara? Un porter que ens fa patir però ens cau bé, en això ha convertit el Barça a Pinto.

Podem continuar per la jove promesa del planter Jonathan dos Santos, jugador pel que Guardiola sentia una gran llàstima per no poder posar, ja que en paraules seves “Té una qualitat immensa, però no hi cabem tots”. El bo dels germans dos Santos, titular esporàdic amb la selecció absoluta de Mèxic tot i la seva joventut, estava cridat a ser el substitut de Xavi i el mateix guru que quan parlava sobre ell es desfeia en elogis, va acabar posant-lo de lateral dret. Resultat, aquest any han intentat fer l’impossible per vendre el noi que, amb voluntat i barcelonisme de ferro, ha aconseguit quedar-se al club on vol triomfar.

I m’atreveixo amb el mateix Alexis. El "Niño maravilla", aquell que és objecte del vostre odi i els vostres improperis quan veieu un partit, ell fou millor jugador estranger del Calcio 2011, ell comanda el seu equip nacional, ell va guanyar un dels últims Apertura amb River a Argentina i, si recordeu, una de les primeres coses que va fer al trepitjar Barcelona va ser fer-li un gol al Madrit.

Podríeu negar-ho, dir que és coincidència però, i si us parlo de Bojan? Un noi que ha fet més de 800 gols amb la samarreta blaugrana i que és un dels màxims golejadors de la història del club. Que em diríeu? No el va espatllar Guardiola en particular i el club en genera a aquest? I Hleb? Un del puntals de l’Arsenal de Wenger que va guanyar títols com la UEFA amb ell fent meravelles. I Chygrynskiy? Líder indiscutible del Shaktar que va guanyar la UEFA i ser capaç de plantar-li cara al totpoderós Barça a la Supercopa d’Europa. I n’hi ha molts més: Martín Cáceres, Henriques, Kerrison, Víctor Sánchez, Fontas, Gai Assulin, i un llarg etc. Això pel que fa a la història recent.

"D’acord @Trollbunero, ens has convençut, però això el Barça abans no ho feia." – Podríeu dir-me. Mentiríeu. Sabeu que hi ha figures mítiques del futbol que després de passar pel Barça han quedat per l’oblit o per l’odi, i sigui pel que sigui pel que van quedar, és etern. No diré més que noms, i vull que recordeu que tots ells son damnificats pel Barça, víctimes d’un club i d’una afició que, com amb l'Alexis, no va saber entendre el seu joc ni veure la seva qualitat: Kodro, Escaich, Escurza, Korneiev, Jose Mari, Cuellar, Ciric, Romerito, Rustu, Dehú, Rochemback, Geovanni Deiberson, Okunowo, Bogarde, Amunike, Maxi López, Lopetegui, Zenden, Dugarry, Òscar Garcia, Celades, Sánchez Jara, ...