divendres, 21 de setembre del 2012

Vasos (de whisky) comunicants

La teoria dels vasos comunicants diu que quan a Madrit les coses van malament, aquí estem contents, i al contrari. El que no es diu en aquesta teoria és que, igual que amb una bona ressaca de whisky, ens oblidem de tot el que fem malament nosaltres, a conveniència.
Com podreu comprendre, no podia deixar això així, algú ha de fer autocrítica i dir les veritats, i només els #trollbuneros estem disposats a fer-ho i disposats a acceptar les veritats.

Començarem amb el bloc de resultats: Amb el Madrit a 8 punts i líders de la lliga tot sembla meravellós, però tots sabem que la lliga és una carrera de fons, i no un esprint. Mentre que el Madrit ha perdut els seus partits de forma injusta, contra grans equips i molt probablement per una bona preparació física que prima la meitat i final del calendari per estar a tope, el Barça ha guanyat els seus partits jugant de forma mediocre, contra rivals petits i guanyant pels pèls. Les coses ben fetes acostumen a trobar els resultats a llarg termini i la sort acostuma a acabar-se a curt. No vull ser #agorer, però aquest cap de setmana podríem posar-nos a 5, i pel clàssic... bé, penso en el clàssic i ja m’entren totes les pors.

El segon punt és el de les relacions al vestuari: Molt s’està parlant de la mala relació entre Mou i Casillas i Mou amb Ramos, i nosaltres, què? És de cecs no veure que a la celebració del primer gol contra el Getafe tots els jugadors van a abraçar a Cesc quan Adriano és qui ha marcat el gol. Mal rotllo entre el nostre lateral titular (el bluff aquest de l’Alba mereix un post a part) i la plantilla, que no contents amb arraconar-lo a més reclamen, de forma continua i esperançada, que torni Abidal! Adriano està exprimint-se al màxim i la resta vol que torni l’Abi! si això no és mal rotllo, ja em direu que és...

En el tercer punt vull disparar directament contra la junta: Diuen que #Florentimo va baixar al vestuari a felicitar els jugadors després del partit contra el Manchester City. Des de la junta del Madrit es vol denunciar a Godall, ex directiu i presidenciable pel nostre estimat club, per una piulada en contra de Mou. On és la nostra junta? On és el nostre president? Qui va defensar #TiTroll quan Mou li va ficar el dit a l’ull? Qui va sortir en roda de premsa quan van fallar els transports fa dues temporades al anar a Pamplona? S’ha arribat fins al final després que des de la COPE ens acusessin de dopatge? Aquesta és la junta que tenim senyors, un president que el primer que fa és anar a Extremadura a demanar perdó, potser ens ho hauríem d’haver vist venir...

En conclusió, no juguem bé, un dels probables motius és que els jugadors no es porten bé i la nostra junta és inoperativa. Així doncs, és qüestió de temps que el nostre avantatge es vegi reduït i que quedem eliminats de la Champions.

I recordeu, amics #trollbuneros, posar una espelma per #Adrialdinho quan pugeu a Montserrat, ho està passant malament i és el nostre crack brasiler.

2 comentaris:

  1. Completament d'acord. Tan fàcil és guanyar 8 punts d'aventatge com perdre'n 12 i adéu a la lliga.

    A més, el Madrit sempre comença amb 12 punts segurs: els sis de l'espanyol i els sis de l'Atlético... O sigui que... ja no tenim aventatge! Ja estem perduts!

    ResponElimina
  2. Mare meva. No conec ningú que targiversi mes la realitat que els tribuneros. I si a sobre es un #trollbunero ja ni t'explico.
    La directiva està fent un treball excepcional, poc soroll i molt treball. Cosa que reconec que no esteu acostumats els joves d'avui en dia. Que feu MOLT soroll, però a l'hora de treballar, ben poca cosa.
    Sou d'aquells que xarreu molt i us ompliu la boca, però a l'hora d'anar a llaurar l'hort, teniu pressa per trobar una excusa.

    En Rosell, i la seva directiva son un exemple a seguir. Els extremenys, son tan culers com ho pugui ser jo, o tu (tot i que això ho dubto), i el ex-president Laporta els va insultar repetidament, menyspreant el seu sentiment culer. Que hem de recordar, que ser culer es internacional, no un dret només dels catalans. El Barça es MES que un CLUB, i pertany a tots aquells que ens sentim blau i granes, no només a aquells independentistes talibans que volen blindar aquest sentiment a la classe obrera oprimida i patètica de la que segurament formes part.

    Pel que fa a Adriano, que ha fet? dos partits bons i ja l'encumbres? crec que t'equivoques de mig a mig, ja que el primer que li dona confiança es el seu entrenador, en TITO, que l'està fent jugar per davant d'alves o Alba, la qual cosa ja diu molt del caràcter fort de'n tito.

    Ara be, si vols trobar merders on no n'hi ha, endavant, es el més pur estil cruyfista, victimista, pessimista, patètic i merengón que he vist mai.

    El Barça està en un moment dolç, i no sols no perdrà aquests 8 punts d'avantatge, sino que a més sortirà reforçat de la vostra perfídia i patètic intent de desestabilitzar aquest moment maravellós.

    ResponElimina